El cicle “Trio de Mitilene” comprèn les novel·les Viola d’amore, Artemísia i El violí d’Auschwitz. La voluntat de l’autora és destacar els elements fonamentals de la seva obra, en aquest cicle és la música i el món clàssic.
El cicle “Dues planes” conté Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L’agent del rei. El denominador comú de tot aquest segon cicle és Vic i l’Empordà.
El cicle “Mediterrànies”, Quadern d’Aram forma part d’aquest cicle, conjuntament amb les narracions També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d’escuma. Els elements fonamentals d’aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió, des de Catalunya a Turquia, un llarg pont de mar blava, amb un pilar a cadascun dels extrems més llunyans d’aquest mar nostre.
dijous, 21 de març del 2013
dijous, 7 de març del 2013
El quadern d'Aram: la literatura testimonial
Què és i on és Armènia?
La República d'Armènia o Armènia, és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
L'Imperi Otomà (1299-1923) també conegut com Imperi Turc Otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. Era conegut com l'imperi Turc o Turquia pels seus contemporanis. Va ser succeït per la República de Turquia, que va ser oficialment proclamada el 23 d'octubre de 1923.
Durant la Primera Guerra Mundial, l'imperi Otomà forma l'anomenada Triple Aliança amb els imperis alemany i austrohogarès. Després de la derrota dels imperis centrals, greument soscavat pel despertar àrab provocat pels britànics amb les gestes de Lawrence d'Aràbia, l'Imperi Otomà es desplomà en l'anarquia. Pel Tractat de Sèvres de 1920, imposat per les potències aliades, restà reduït a la zona europea d'Istanbul i l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament creixent provocà una revolta militar i l'ascensió al poder del primer president de Turquia, Kemal Atatürk, el qual simplement abolí el Sultanat i renuncià a la idea imperial, de manera que la història de l'Imperi Otomà arribà a la seva fi el 1924.
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
La República d'Armènia o Armènia, és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
L'Imperi Otomà (1299-1923) també conegut com Imperi Turc Otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. Era conegut com l'imperi Turc o Turquia pels seus contemporanis. Va ser succeït per la República de Turquia, que va ser oficialment proclamada el 23 d'octubre de 1923.
Durant la Primera Guerra Mundial, l'imperi Otomà forma l'anomenada Triple Aliança amb els imperis alemany i austrohogarès. Després de la derrota dels imperis centrals, greument soscavat pel despertar àrab provocat pels britànics amb les gestes de Lawrence d'Aràbia, l'Imperi Otomà es desplomà en l'anarquia. Pel Tractat de Sèvres de 1920, imposat per les potències aliades, restà reduït a la zona europea d'Istanbul i l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament creixent provocà una revolta militar i l'ascensió al poder del primer president de Turquia, Kemal Atatürk, el qual simplement abolí el Sultanat i renuncià a la idea imperial, de manera que la història de l'Imperi Otomà arribà a la seva fi el 1924.
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
dimarts, 26 de febrer del 2013
Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra
Mite d'Ester
Ester va ser una jove jueva orfe criada pel seu cosí Mardoqueo. Va ser seleccionada entre les donzelles més formoses de l'imperi persa per ser la dona del rei Asuero. Ella es va enfadà perquè Mardoqueo es negava a rendir-li cortesia. Amán, l'envejós ministre principal del rei, maquinà la destrucció de Mardoqueo i de tot el seu poble. Persuadeix al monarca per a que dicti un decret autoritzant la eliminació de tots els jueus adduint que no complien les lleis del regne. Mardoqueo instà a Ester perquè convenci a Asuero a derogar l'edicte. Ester, arriscant-se a ser executada per presentar-se davant del rei sense ser cridada, revelà a aquest les intrigues de Amán, per això, Asuero ordena la execució del seu ministre i nomena a Mardoqueo en el seu lloc. Tot seguit, el rei revoca el seu edicte, autoritzant als jueus a destruir als seus enemics en tot l'imperi. En el dia assenyalat, els jueus porten a cap la seva sagnant venjança. Més tard i per celebrar la seva salvació, Mardoqueo y la reina Ester institueixen la festivitat anual de Purim.
Mite de Fedra
Fedra és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna. El seu germà Deucalió la va oferir en matrimoni a Teseu quan aquest regnava a Atenes, tot i que ja estava casat amb l’amazona Antíope. Durant el banquet nupcial es produí un atac de les amazones. Fedra i Teseu van tenir dos fills: Acamant i Demofont, però Fedra es va enamorar del fill que Teseu havia tingut amb Antíope: Hipòlit. El jove, que detestava les dones, va refusar els favors que la seva madrastra li soŀlicitava. Fedra, tement que Hipòlit expliqués a Teseu les insinuacions d’ella, va estripar-se el vestit, va trencar la porta de la seva habitació i va afirmar que Hipòlit havia intentat violar-la. Teseu enrabiat, però no volent matar al seu fill amb les seves pròpies mans, va recórrer a Possidó, el qual li havia promès satisfer tres desitjos. Fent cas a Teseu, el déu va enviar un monstre marí que, sortint de les onades quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, va espantar als cavalls i va provocar la mort del jove. Fedra, a causa dels remordiments i la desesperació, es va suïcidar.
El mite d'Ester i el mite de Fedra els incorpora a la seva obra ja que la primera s'identifica amb el conflicte que hi ha a Catalunya i la segona amb els conflictes amorosos.
Pere Calders: Miracles i vida
Aqui us deixo el powerpoint de Pere Calders
"http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/16782569"
"http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/16782569"
dijous, 21 de febrer del 2013
Antígona i el teatre contemporàni: Bertrold Brech i Jean Anouilh
Jean Anouilh. Bordeus 23 de juny de 1910 – Lausanne 3 d’octubre de 1987.
Escriptor francès, autor de nombroses obres de teatre, éssent la més cèlebre Antígona.
Fill de pares basco-francesos residents a París. El seu pare era sastre i la seva mare professora de piano. A la seva adolescència va estudiar dret i va treballar en una agència de publicitat. Als 18 anys, va començar la seva vida teatral.
Escriptor francès, autor de nombroses obres de teatre, éssent la més cèlebre Antígona.
Fill de pares basco-francesos residents a París. El seu pare era sastre i la seva mare professora de piano. A la seva adolescència va estudiar dret i va treballar en una agència de publicitat. Als 18 anys, va començar la seva vida teatral.
Antígona, d’Anouilh, és un text inspirat en el mite antic. Es tracta d’una de les reescriptures d’aquesta obra clàssica. La va escriure el 1942 i es va estrenar a París el 4 de febrer de 1944,
és a dir, durant l’ocupació alemanya a França en la Segona Guerra
Mundial. El paral·lelisme entre Creont i Pétain és evident, així com el que hi ha
entre Antígona i la Resistència. Creont es defensa dient que està
realitzant un treball brut, però que es necessari que algú ho faci. I
enfront d’això Antígona rebutja les solucions fàcils i es rebel·la.
Antígona va suscitar reaccions de tota mena, tan apassionades com contràries. Els mitjans de comunicació col·laboracionistes definien Creont com el representant d’una política que no es preocupava gens per la moral, i a Antígona com una anarquista o "terrorista", segons la terminologia de l’època.
Antígona va suscitar reaccions de tota mena, tan apassionades com contràries. Els mitjans de comunicació col·laboracionistes definien Creont com el representant d’una política que no es preocupava gens per la moral, i a Antígona com una anarquista o "terrorista", segons la terminologia de l’època.
Bertolt Brecht. Fill de Bertolt Friedrich Brecht i de Sofie Brecht, Bertolt va assistir a l'escola primària des de 1908, i a l'escola secundària a Augsburg fins el 1917. A continuació va començar a estudiar medicina a Munic,
però va haver d'interrompre els seus estudis l'any següent ja que el
van cridar a files com a soldat sanitari en un hospital militar durant
la Primera Guerra Mundial. Durant aquest temps va conèixer a Paula Banholzer, la qual va donar llum al seu fill Frank el 1919. Tot fent de soldat alemany, en Frank cauria a Rússia el 1943 Segona Guerra Mundial.
dimecres, 6 de febrer del 2013
La "veritat veritable" darrera de l'anècdota
El desert: Un dia d’estiu, Espol té un dolor molt fort al costat dret i la por comença a cobrir-li tot el cos. S’aferra a alguna cosa amb la mà i tanca el puny amb molta força, empresonant la vida, perquè no senti més dolor físic. Així doncs, per evitar que un oblit momentani el perjudiqui, decideix explicar el què li ha passat al gerent. Aquest reacciona d’una manera rara. L’Espol vol deixar la feina perquè ja no podrà escriure mai més amb la mà dreta. Tot seguit, el metge opina que es tracta d’una pertorbació de tipus al·lèrgic. La seva promesa decideix teixir-li un guant sense dits amb l’ajuda de la seva mare. Després, es troba amb la seva tia que li exigeix que es tregui la bena que duu. De mica en mica, quan se la va desenvolicant, l’Espol té una sensació molt rar i coneix el primer miratge. De sobte, l’home entra en un estat d’exaltació i es veu en un desert. L'Espol veu una nena i li explica què li està passant. Altre cop, l’Espol veu unes il·lusions on hi veu un circ. Una trapezista el saluda amb la mà i ell repeteix el gest. Finalment, un floc se li escapa i intenta agafar-lo sense èxit mentre veu com s’enlaire.
El fet que s'hi amaga darrera és la por de perdre la vida i que és un fet que no es pot evitar. És situa a l'apartat de La imprevista certesa perqué que s'acavi la vida és una certesa.
El problema de l'Índia: El protagonista se’n va a l’Índia. Quan va sortir de l’hotel on s’havia allotjat, el sorprèn veure una vaca que caminava per la vorera sola. Va a buscar un policia i el policia li diu que la vaca els guarda i que no li faci res; i que ell ha de canviar de camí i no causar-li cap molèstia. S’adona que a tot arreu hi ha vaques i la gent les tracta amb cortesia. D’altra banda, hi havia una noia anglesa que l’havia enamorat i, com a galant que era, va anar a buscar un ram de flors. Però una vaca el va veure de lluny i va venir cap a ell a fi de menjar-se el seu ram. Ell no podia dir res perquè si el seu ram li venia de gust menjar-lo, estava obligat a donar-l’hi. Això el va molestar i va planejar una estratègia en contra de les vaques. A la floristeria va encarregar dos rams: un d’econòmic i l’altre opulent. El segon pom serviria per a satisfer l’animal així va passar pel seu costat, i la vaca se'l va menjar. El policia que en aquell moment continuava allà li va donar les gràcies en nom de l’Índia per oferir el seu regal a la vaca. Aleshores, el protagonista li va explicar que el ram que s’havia menjat era de baixa categoria i que tenia un altre que era de bona qualitat. El policia es va enfadar quan va escoltar el que havia dit i el va detenir perquè deia que havia comès un delicte perquè havia fet trampa a una vaca sagrada i el tanca a la presó tres mesos.
El fet que s'hi amaga és l’estranyesa davant dels costums d’altres cultures i que hem de ser més respectuosos i coneixedors dels costums o de les lleis de les religions establertes en altres països que no siguin el nostre. És situa a l'apartat de Ver, però inexplicable perquè explica una cosa certa encara que nosaltres no ho entenem.
El fet que s'hi amaga darrera és la por de perdre la vida i que és un fet que no es pot evitar. És situa a l'apartat de La imprevista certesa perqué que s'acavi la vida és una certesa.
El problema de l'Índia: El protagonista se’n va a l’Índia. Quan va sortir de l’hotel on s’havia allotjat, el sorprèn veure una vaca que caminava per la vorera sola. Va a buscar un policia i el policia li diu que la vaca els guarda i que no li faci res; i que ell ha de canviar de camí i no causar-li cap molèstia. S’adona que a tot arreu hi ha vaques i la gent les tracta amb cortesia. D’altra banda, hi havia una noia anglesa que l’havia enamorat i, com a galant que era, va anar a buscar un ram de flors. Però una vaca el va veure de lluny i va venir cap a ell a fi de menjar-se el seu ram. Ell no podia dir res perquè si el seu ram li venia de gust menjar-lo, estava obligat a donar-l’hi. Això el va molestar i va planejar una estratègia en contra de les vaques. A la floristeria va encarregar dos rams: un d’econòmic i l’altre opulent. El segon pom serviria per a satisfer l’animal així va passar pel seu costat, i la vaca se'l va menjar. El policia que en aquell moment continuava allà li va donar les gràcies en nom de l’Índia per oferir el seu regal a la vaca. Aleshores, el protagonista li va explicar que el ram que s’havia menjat era de baixa categoria i que tenia un altre que era de bona qualitat. El policia es va enfadar quan va escoltar el que havia dit i el va detenir perquè deia que havia comès un delicte perquè havia fet trampa a una vaca sagrada i el tanca a la presó tres mesos.
El fet que s'hi amaga és l’estranyesa davant dels costums d’altres cultures i que hem de ser més respectuosos i coneixedors dels costums o de les lleis de les religions establertes en altres països que no siguin el nostre. És situa a l'apartat de Ver, però inexplicable perquè explica una cosa certa encara que nosaltres no ho entenem.
Feblesa de caràcter: Un lladre entra a robar a casa d'un home i per fer veure al lladre que el que està fent està malfet, l’home li explica la seva vida al lladre. Estava casat, tenia un fill i un amic del cor. Es guanyava molt bé la vida i tenia molta fama. El bon nom de la família era força reconegut així com la netedat de costums. Un dia el seu fill, que acabava de fer anys, va fugir amb la minyona. Ell, va anar a veure la seva dona per compartir la pena de la seva marxa, la del seu estimat fill, i es va trobar una carta que deia que se n’havia anat a viure amb un altre senyor que era més simpàtic i sabia viure amb més dignitat que ell. Al cap d’un parell de dies es va assabentar que era el seu amic del cor, qui l’hi havia pres la seva esposa. Va fer un balanç de la seva vida i es va adonar que calia renovar la seva vida. Ara fa el que vol sense noses de consciència i tothom troba que està força bé i animat. Les dones el sol·liciten i els veïns el veuen com una persona molt culte i digne. Aquesta història serveix perquè el lladre mediti sobre les seves accions i també renovi la seva vida, que hi hagi un canvi favorable. L'home queda convençut dels seus bons arguments i abandona casa seva per anar a robar amb el lladre. Però el dia següent, els diaris de la zona van publicar una notícia: s’havia trobat a faltar l’amo d’una casa, a l’avinguda Oriental, ja que ningú no sabia donar raó del senyor Calders, el mateix autor, ciutadà honorable i contribuent de bons costums.
El fet que s'hi amaga és que no hem de seguir cap moral al peu de la lletra perquè potser que les coses no ens surtin bé. És situa a l'apartat de L'escenari desconcertant perquè passa a una casa.
dijous, 24 de gener del 2013
Els Arbres de Carner
Aqui us deixo els arbres que surten al poema "Arbres" de Josep Carner.
Auró
Bedoll
Faig
Freixe
Om
Pi
Roure
Vern
Subscriure's a:
Missatges (Atom)