Terror i emotivitat

En el primer fragment, el "testimoni d'Odisseas X. a la Comissió Americana", Mª Àngels Anglada tracta la mort des d'un punt de vista no gaire sàdic, en canvi en el segon fragment, el "testimoni de Hassan, taxista turc", Mª Àngels Anglada tracta la mort d'una manera més directe i més descriptiu.
El fragment més expressiu és el segon ja que ho explica més detalladament que en el primer, però en els dos té cura de descriure els fets ja que no deixa de ser uns fets que van passar i a de tenir respecte per totes les víctimes que hi van haver.

Figures Retòriques

Al·literació: Sèrie de paraules amb sons similars.

"Xoca l’embruix de clenxes arrauxades

amb un esqueix de xarpelleres fluixes.

S’eixamplen les eixides enxubades,

s’aixequen eixams de moixes bruixes."

Anàfora: Repetició d'una paraula o grup de paraules al començament d'oracions consecutives.

"Enrere, molt enrere,

hi ha una closa entre parets...

Enrere, molt enrere,

hi ha un camí de profundes roderes...

Antítesi: Juxtaposició d'idees o conceptes oposats.

"tindreu els ulls vessant

i les mans buides!"

Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

"Veieren el mot anorreat,

desfet,

tancat,

blasmat,

privat de l’aire l’envolta."

Metonímia: Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.

"La meva mà,

un dring de glaç al vidre

i un glop daurat

Fonem les hores lentes

i apaivaguem la nit."

Epítet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.

"Les més humils engrunes

no fóren un regal?"

Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

"La pell del mar, de mocadors farcida,

sembla guarnir-se per al nostre comiat."

Hipèrbaton: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

"Ens sorprèn aquesta essència tova

quan apareix un nou penediment

i treu el pap que la feblesa cova."

Metàfora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.

"Un trau sinuós,

obert al mig d'aquest tapís obscur,"

Polisíndeton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

"I en tenen per a tot

i no n'abasten gens

i encara en deuen

a qui més estimen."

“ENTRE L'HERBA I ELS NÚVOLS”

El teu nom omple

de sol els braços trèmuls

dels qui t'acullen.

En mi, la seva joia

fa una claror de lluna.

Pel somriure,

calma llacuna, vaga

la Malfiança.

Com la vela molt rígida

d'una barca molt lenta...

Com la falena

ve de lluny a la flama,

els ulls atònits

de la meva esperança

es cremen en la fosca.

La mort

fulles del trèmol,

qui tingués com vosaltres

en la ribera

un viure tan sensible,

una mort tan secreta.

Com els somriures

sobre un mirall hermètic,

la Primavera

llisca sobre les tombes,

però no pot entrar-hi.

¿Com la tristesa

cor endins és tan dolça?

És com seria

una alegria feble.

Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat diversos encavallaments com “El teu nom omple de sol els braços trèmus de qui t'acullen”. També hi trobem metàfores com “el teu nom omple de sol”, Eclaror de lluna”, “vaga la Malfiança”.. També trobem una comparació: “Com la vela molt rígida d'una barca molt lenta..” A més a més podem veure una antítesi, paradoxa i sinestèsia a “tristesa” i “dolça”. També trobem un hipèrbaton a “¿Com la tristesa con endins és tan dolça? I per últim una antítesi a “alegria feble”.

Heu llegit la novel.la? sí oi?

Capítol 1: La narradora-editora viatja a Rodes, a la darrera dècada del segle XX, i allà decideix que escriurà una novel·la sobre el genocidi del poble armeni.

Capítol 2: Es presenten dos personatges, Aram i Iorgos (l’un armeni, l’altre grec), mentre bussegen pel Mediterrani durant els anys vint del segle XX. "Trebisonda (Armènia), Van -llac-: monestir de Narek (Armènia) / Aghatamar -illot-: església de Santa Creu (Armènia) / Plana d'Abagha (Armènia), Igdir (Armènia), Echmiadzin (Armènia), Jerevan (Armènia), Port de Pireu (Grècia)"

Capítol 3: Aram i la seva mare, Marik, són a Atenes, sobrevivint amb penes i treballs, com altres refugiats armenis. "Atenes (Grècia), Illes Ciclades (Grècia), Patràs (Grècia), Illa Ítaca (Grècia), Illes Jòniques (Grècia)"

Capítol 4: Aram i Marik són al vaixell que els portarà cap a Marsella. Pel camí passen per Corint, Bríndisi i Gènova. "Corint (Grècia), Bríndisi (Itàlia), Gènova (Itàlia)"

Capítol 5: Aram i Marik han arribat a Marsella. Aram no pot escriure temporalment i és Marik qui redacta les seves vivències. "Marsell (França)"

Capítol 6: Aram i Marik continuen a Marsella. "Marsella (França)"

Capítol 7: Marik rep una carta del pare Mesrob, procedent del monestir de Venècia on havia estudiat Vahé quan era jove. "Marsella (França)"

Final i epíleg: La narradora explica que Aram i Alèxia es van casar.

Notes sobre el post-simbolisme

Què és el simbolisme?

El simbolisme és un oviment artístic del darrer terç del XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d'intuir.

En què es diferencia del post-simbolisme? 

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

Qui és Baudelaire?

va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX, i se'l va anomenar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos.

Com és que una obra publicada el 1857 influencia un autor dels anys 30 del segle XX?

Compromès per la seva participació a la revolució de 1848, la publicació de Les flors del mal el 1857, va acabar de desencadenar la violenta polèmica que es va originar al voltant de la seva persona. Els poemes del llibre van ser considerats «ofenses a la moral pública i els bons costums» i el seu autor va ser processat.

Qui és Mallarmé?

Fou un poeta francès, nascut a París el 18 de març de 1842 i mort a Valvins (municipi de Vulaines-sur-Seine, departament de Sena i Marne, França) el 9 de setembre de 1898.

Autor d'una obra poètica ambiciosa i (sovint voluntàriament) obscura, Mallarmé va ser l'iniciador d'una renovació de la poesia amb una influència que encara es pot percebre en l'actualitat. A finals del segle XIX, l'autor feia entrar la poesia a la modernitat.

I qui és Rimbaud?

Va ser un dels més grans poetes francesos, adscrit unes vegades al moviment simbolista, al costat de Mallarmé, i unes altres al decadentista, al costat de Verlaine. Va escriure els seus primers versos quan tot just comptava amb quinze anys i va deixar per sempre la literatura a la prematura edat de vint. Per a ell, el poeta devia fer-se «vident» per mitjà d'un «llarg, immens i racional trastorn de tots els sentits».