Ester va ser una jove jueva orfe criada pel seu cosí Mardoqueo. Va ser seleccionada entre les donzelles més formoses de l'imperi persa per ser la dona del rei Asuero. Ella es va enfadà perquè Mardoqueo es negava a rendir-li cortesia. Amán, l'envejós ministre principal del rei, maquinà la destrucció de Mardoqueo i de tot el seu poble. Persuadeix al monarca per a que dicti un decret autoritzant la eliminació de tots els jueus adduint que no complien les lleis del regne. Mardoqueo instà a Ester perquè convenci a Asuero a derogar l'edicte. Ester, arriscant-se a ser executada per presentar-se davant del rei sense ser cridada, revelà a aquest les intrigues de Amán, per això, Asuero ordena la execució del seu ministre i nomena a Mardoqueo en el seu lloc. Tot seguit, el rei revoca el seu edicte, autoritzant als jueus a destruir als seus enemics en tot l'imperi. En el dia assenyalat, els jueus porten a cap la seva sagnant venjança. Més tard i per celebrar la seva salvació, Mardoqueo y la reina Ester institueixen la festivitat anual de Purim.
Mite de Fedra
Fedra és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna. El seu germà Deucalió la va oferir en matrimoni a Teseu quan aquest regnava a Atenes, tot i que ja estava casat amb l’amazona Antíope. Durant el banquet nupcial es produí un atac de les amazones. Fedra i Teseu van tenir dos fills: Acamant i Demofont, però Fedra es va enamorar del fill que Teseu havia tingut amb Antíope: Hipòlit. El jove, que detestava les dones, va refusar els favors que la seva madrastra li soŀlicitava. Fedra, tement que Hipòlit expliqués a Teseu les insinuacions d’ella, va estripar-se el vestit, va trencar la porta de la seva habitació i va afirmar que Hipòlit havia intentat violar-la. Teseu enrabiat, però no volent matar al seu fill amb les seves pròpies mans, va recórrer a Possidó, el qual li havia promès satisfer tres desitjos. Fent cas a Teseu, el déu va enviar un monstre marí que, sortint de les onades quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, va espantar als cavalls i va provocar la mort del jove. Fedra, a causa dels remordiments i la desesperació, es va suïcidar.
El mite d'Ester i el mite de Fedra els incorpora a la seva obra ja que la primera s'identifica amb el conflicte que hi ha a Catalunya i la segona amb els conflictes amorosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada