El cicle “Trio de Mitilene” comprèn les novel·les Viola d’amore, Artemísia i El violí d’Auschwitz. La voluntat de l’autora és destacar els elements fonamentals de la seva obra, en aquest cicle és la música i el món clàssic.
El cicle “Dues planes” conté Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L’agent del rei. El denominador comú de tot aquest segon cicle és Vic i l’Empordà.
El cicle “Mediterrànies”, Quadern d’Aram forma part d’aquest cicle, conjuntament amb les narracions També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d’escuma. Els elements fonamentals d’aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió, des de Catalunya a Turquia, un llarg pont de mar blava, amb un pilar a cadascun dels extrems més llunyans d’aquest mar nostre.
dijous, 21 de març del 2013
dijous, 7 de març del 2013
El quadern d'Aram: la literatura testimonial
Què és i on és Armènia?
La República d'Armènia o Armènia, és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
L'Imperi Otomà (1299-1923) també conegut com Imperi Turc Otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. Era conegut com l'imperi Turc o Turquia pels seus contemporanis. Va ser succeït per la República de Turquia, que va ser oficialment proclamada el 23 d'octubre de 1923.
Durant la Primera Guerra Mundial, l'imperi Otomà forma l'anomenada Triple Aliança amb els imperis alemany i austrohogarès. Després de la derrota dels imperis centrals, greument soscavat pel despertar àrab provocat pels britànics amb les gestes de Lawrence d'Aràbia, l'Imperi Otomà es desplomà en l'anarquia. Pel Tractat de Sèvres de 1920, imposat per les potències aliades, restà reduït a la zona europea d'Istanbul i l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament creixent provocà una revolta militar i l'ascensió al poder del primer president de Turquia, Kemal Atatürk, el qual simplement abolí el Sultanat i renuncià a la idea imperial, de manera que la història de l'Imperi Otomà arribà a la seva fi el 1924.
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
La República d'Armènia o Armènia, és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
L'Imperi Otomà (1299-1923) també conegut com Imperi Turc Otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. Era conegut com l'imperi Turc o Turquia pels seus contemporanis. Va ser succeït per la República de Turquia, que va ser oficialment proclamada el 23 d'octubre de 1923.
Durant la Primera Guerra Mundial, l'imperi Otomà forma l'anomenada Triple Aliança amb els imperis alemany i austrohogarès. Després de la derrota dels imperis centrals, greument soscavat pel despertar àrab provocat pels britànics amb les gestes de Lawrence d'Aràbia, l'Imperi Otomà es desplomà en l'anarquia. Pel Tractat de Sèvres de 1920, imposat per les potències aliades, restà reduït a la zona europea d'Istanbul i l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament creixent provocà una revolta militar i l'ascensió al poder del primer president de Turquia, Kemal Atatürk, el qual simplement abolí el Sultanat i renuncià a la idea imperial, de manera que la història de l'Imperi Otomà arribà a la seva fi el 1924.
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)