El fet que s'hi amaga darrera és la por de perdre la vida i que és un fet que no es pot evitar. És situa a l'apartat de La imprevista certesa perqué que s'acavi la vida és una certesa.
El problema de l'Índia: El protagonista se’n va a l’Índia. Quan va sortir de l’hotel on s’havia allotjat, el sorprèn veure una vaca que caminava per la vorera sola. Va a buscar un policia i el policia li diu que la vaca els guarda i que no li faci res; i que ell ha de canviar de camí i no causar-li cap molèstia. S’adona que a tot arreu hi ha vaques i la gent les tracta amb cortesia. D’altra banda, hi havia una noia anglesa que l’havia enamorat i, com a galant que era, va anar a buscar un ram de flors. Però una vaca el va veure de lluny i va venir cap a ell a fi de menjar-se el seu ram. Ell no podia dir res perquè si el seu ram li venia de gust menjar-lo, estava obligat a donar-l’hi. Això el va molestar i va planejar una estratègia en contra de les vaques. A la floristeria va encarregar dos rams: un d’econòmic i l’altre opulent. El segon pom serviria per a satisfer l’animal així va passar pel seu costat, i la vaca se'l va menjar. El policia que en aquell moment continuava allà li va donar les gràcies en nom de l’Índia per oferir el seu regal a la vaca. Aleshores, el protagonista li va explicar que el ram que s’havia menjat era de baixa categoria i que tenia un altre que era de bona qualitat. El policia es va enfadar quan va escoltar el que havia dit i el va detenir perquè deia que havia comès un delicte perquè havia fet trampa a una vaca sagrada i el tanca a la presó tres mesos.
El fet que s'hi amaga és l’estranyesa davant dels costums d’altres cultures i que hem de ser més respectuosos i coneixedors dels costums o de les lleis de les religions establertes en altres països que no siguin el nostre. És situa a l'apartat de Ver, però inexplicable perquè explica una cosa certa encara que nosaltres no ho entenem.
Feblesa de caràcter: Un lladre entra a robar a casa d'un home i per fer veure al lladre que el que està fent està malfet, l’home li explica la seva vida al lladre. Estava casat, tenia un fill i un amic del cor. Es guanyava molt bé la vida i tenia molta fama. El bon nom de la família era força reconegut així com la netedat de costums. Un dia el seu fill, que acabava de fer anys, va fugir amb la minyona. Ell, va anar a veure la seva dona per compartir la pena de la seva marxa, la del seu estimat fill, i es va trobar una carta que deia que se n’havia anat a viure amb un altre senyor que era més simpàtic i sabia viure amb més dignitat que ell. Al cap d’un parell de dies es va assabentar que era el seu amic del cor, qui l’hi havia pres la seva esposa. Va fer un balanç de la seva vida i es va adonar que calia renovar la seva vida. Ara fa el que vol sense noses de consciència i tothom troba que està força bé i animat. Les dones el sol·liciten i els veïns el veuen com una persona molt culte i digne. Aquesta història serveix perquè el lladre mediti sobre les seves accions i també renovi la seva vida, que hi hagi un canvi favorable. L'home queda convençut dels seus bons arguments i abandona casa seva per anar a robar amb el lladre. Però el dia següent, els diaris de la zona van publicar una notícia: s’havia trobat a faltar l’amo d’una casa, a l’avinguda Oriental, ja que ningú no sabia donar raó del senyor Calders, el mateix autor, ciutadà honorable i contribuent de bons costums.
El fet que s'hi amaga és que no hem de seguir cap moral al peu de la lletra perquè potser que les coses no ens surtin bé. És situa a l'apartat de L'escenari desconcertant perquè passa a una casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada